La Dent de Lleó o Taraxacum officinale és una de les plantes silvestres més comuns i abundants a l’Europa occidental.
Identificació
Les fulles són alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d’un color groc daurat.
Quan madura, la Dent de Lleó forma una esfera de plomalls amb les llavors, que es dispersen amb el vent.
Localització
Creix a les vores dels camins, marges de boscos, camps i jardins.
Època de l'any
Es recomana collir-la durant la primavera, però també es troba durant l’estiu.
ús gastronòmic
Les seves fulles solen menjar en amanides, especialment al sud d’Europa i també al sud de la mar Mediterrània.
També es mengen bullides, fregides, en sopa o en truita.