Sempreviva
Coneguda des de fa més de 2000 anys, rep el nom de Sempreviva perquè no es panseix, ni tan sols després de ser collida. De fet, les seves arrels tenen la capacitat de regenerar-se durant moltes temporades (fins a 10 anys), superant diversos hiverns freds i estius calorosos.
També se la coneix com: flor de Sant Joan o Helichrysum stoechas.

Identificació
Les seves flors grogues s’agrupen en petits capítols, típics de les compostes, envoltats de bràctees seques que recorden el paper. Pot fer fins a 50 cm d’alçada, amb tiges primes i fulles estretes de to grisenc.
Localització
La Sempreviva sol trobar a roquissars litorals, a la vora de la mar. Creix amb força en terres seques, pedregoses i assolellades.
Època de l'any
Es recomana collir-la durant l’estiu, especialment a finals de juny (per Sant Joan).
ús gastronòmic
La flor seca de la Sempreviva en decocció es consumeix en forma d’infusió. A més, té usos medicinals com l’alleugerament d’inflamacions de l’aparell digestiu i respiratori.
Vols tastar-la?
Et donem idees al nostre receptari!