Rossinyol
El rossinyol és un dels bolets més emblemàtics i apreciats de la cuina catalana. De color groc intens i aroma delicada, aquest bolet no només destaca per la seva bellesa, sinó també pel seu gust suau i textura ferma.
Present a una gran varietat de boscos, el rossinyol és un tresor de la natura que apareix sobretot a la tardor i que es converteix en protagonista de moltes receptes tradicionals i de temporada.
Identificació
Es reconeix fàcilment pel seu color groc viu, semblant al rovell d’ou, i pel seu barret que, amb el temps, adquireix una forma d’embut.
A diferència d’altres bolets, no presenta làmines reals, sinó uns plecs gruixuts que baixen pel peu. La seva carn és ferma, de color clar i desprèn una olor afruitada que recorda a l’albercoc.
Localització
Creix en boscos mixtos, especialment en zones de faig, roure, alzina o pi, sobre sòls àcids i humits, sovint entre la molsa o sota la fullaraca.
A Catalunya, es pot trobar en indrets com el Pirineu, el Prepirineu, el Montseny, la Garrotxa o els Ports. És un bolet força estès, però cal saber buscar-lo bé, ja que pot passar desapercebut entre la vegetació.
Època de l'any
La seva temporada pot començar a la primavera, especialment entre maig i juny si hi ha hagut pluges, però és a la tardor —entre setembre i octubre— quan apareix en major quantitat, després de dies humits i temperatures suaus.
De vegades, també pot sortir a l’estiu en zones altes i fresques, si les condicions són favorables.
ús gastronòmic
Gastronòmicament, el rossinyol és molt versàtil. El seu gust suau i agradable, juntament amb una textura ferma, el fan ideal per a moltes receptes: des de saltats amb all i julivert, truites i revolts d’ou, fins a acompanyaments de carns, sopes i arrossos.
És un bolet que no necessita massa preparació per lluir-se: amb una cocció breu, ja destaca pel seu sabor i aroma característics.
